Publicitat

divendres, 22 de juny de 2012

Contar-Comptar Enrere


Contar enrere no és el mateix que comptar enrere...
Contar i comptar, dues paraules que fonèticament es confonen molt si no hi estem atents. Contem cada dia i comptem cada dia també. Contem històries de veres o imaginàries, del present i del passat; inventem històries de futur, relats de fets anònims o propis que adornem literàriament quan ens convé o simplifiquem si ens afecta massa o ens dol.
Contem allò que volem o ens interessa als amics, als companys de feina, a la família, a la dona de la pastisseria, al mecànic, a la metgessa, a qui ens truca per telèfon etc. Contem coses nostres i dels qui coneixem. Hi ha qui ho conta tot i hi ha qui no conta res; està el que conta veritats malgrat les reaccions dels oients, i qui conta mentides per aliviar una vida que li és insatisfactòria.


Hi ha qui conta el que pensa i sent, i hi ha qui conta el que li agradaria pensar i sentir. Hi ha qui sempre conta contes i el que conta la vida (o és el mateix una cosa que l´altra?) En fí, que hi ha de tot.
Després està el fet de comptar. Ens passem la vida comptant també. Comptem els diners abans de pagar el café del bar, fem comptes per veure com paguem les despeses de la casa a la fi de mes; comptem les fulles dels llibres que llegim, llistats de productes a la factura de la compra setmanal, els seients del bus si hi ha pocs llocs buits.
Comptem quan caminem sense adonar-nos, comptem fotocòpies a la feina, els coberts abans d´agafar-los per parar la taula, comptem els dies que ens queden per fer vacances, per celebrar alguna cosa, per rebre un paquet. Comptem els punts que tenim del mòbil, les camises que hem de planxar (sols eixe fet ja ens agobia uff) Comptem dies, dates, nombres, persones… ho comptem quasi tot.
Lligant els conceptes de contar i comptar he de dir que quan contem enrere sovint, quan expliquem un fet del passat, també comptem enrere els anys que fa d'això. Contem les històries mirant al darrere i comptem enrere sabent, inconscientment, que queda menys temps perquè arribe un moment concret de la vida.

Als xiquets en l'escola els ensenyem a comptar enrere i també juguem a contar enrere històries. A comptar els costa molt perquè la ment utilitza uns mecanismes lògics, que de vegades no tenen adquirits; es boten números, es perden… Contar una història enrere, en canvi, els divertix perquè la història es convertix en el contrari de l'original, els personatges tenen una nova oportunitat de refer el que han fet abans a la història, ells tenen l'opció de reinventar-la.

Comptar enrere té la finalitat dual d'acabar-se alguna cosa existent (per exemple el temps, la vida…)per arribar a un principi. Contar enrere és com tirar enrere la pròpia vida per poder-la fer de nou, és una cosa màgica (no sé si de vegades estaria bé poder-ho fer realment…)
Possiblement per això els dos termes no estan, en el fons, tan separats del tot, sols fonèticament per un so que sovint no s'aprecia. De vegades cal estar atent per fixar-s'hi, no fos cas que ens equivoquem en la comprenssó i ho emboliquem tot; d'altres vegades, realment, és millor perdre el fonema pel camí i interpretar el que més ens convinga.
Ali Sapiña.

2 comentaris:

  1. M'encanta, com e snota que eres mestra! Enhorabona, Ali!

    ResponElimina
  2. Jo sempre compte amb tu :P

    Clara.

    ResponElimina

Tot aquell comentari que continga insults o males formes serà esborrat.