Publicitat

dijous, 3 de maig de 2012

Entrevista: Arturo Part, Ca l'Olier

Enguany s'acompleix un centenari de l'estanc que hi ha dins de Ca l'Olier. Entrevistem Arturo Part, actual propietari de la centenària botiga. Ens conta coses que poca gent sabia. Mireu...


Fes click sobre la imatge per a entrar a la pàgina de facebook de Ca l'Olier


Diari Independent: Per què la botiga que tu ara dirigixes rep el nom de “l’Olier”?
Arturo Part: El meu besavi José Part Ribes es dedicava al comerç d'olis i vins. De fet el nom el posaren els marenyers: l'Olier.

D: Vas a organitzar algun esdeveniment, o algunes promocions per a commemorar el centenari de l’estanc?
A: Eixa és la idea que portem; organitzar alguna cosa i reorganitzar la casa, un joc de paraules. Abans de què s'acabe l'any ho celebrarem. No podem deixar passar el centenari.

D: Ha canviat molt “Ca l’Olier” des dels seus inicis en 1889 fins a l’actualitat?
A: No queda més remei que tirar endavant. En temps del meu avi, i després de mon pare era un temps en el que no hi havia tant de producte com hi ha ara. Tot anava en sacs que havíem de vendre al detall, des del sucre i la sal, fins l'amoníac o el salfumant. Teníem secció de paqueteria, fils, roba interior i moltes més coses. Fins i tot abonos i productes per al camp.
Tot es despatxava, no com ara que és en règim d'autoservei i cadascú agafa el que vol i paga després o amb targeta. Si el iaio alçara el cap i vegera els milers de litres de cola o cervesa que es vénen ara! (Exclama)

D: En què et vas inspirar per a pintar de color blau la façana de la botiga que ara és tot un referent postal d’El Mareny?
A: Vaig fer un concurs d'idees entre els xiquets del col·legi d'El Mareny. Vaig repartirm dibuixos de Ca l'Olier als que els xiquets donaren color, i triàrem el que més ens va agradar. La Casa Blava ja és un punt de referència, un lloc per a quedar.
D: Com veus El Mareny des de la Casa Blava? Penses que anem pel camí del progrés?
A: El Mareny massivament va voler ser poble. Això s'ha notat. El fet de tindre el nostre propi ajuntament ha fet que l'administració estiga més a prop de l'administrat. Els problemes es poden solucionar en menys temps. El Mareny en aquestos anys ha progressat; està a la vista. Estic content per la part que em toca.

D: Després de tants anys cara el públic, alguna anècdota curiosa que t’haja passat?

A: Després de tants anys cara el públic, alguna anècdota curiosa que t’haja passat?
S
ón tantes que no sé per on començar. Jo m'ho passe d'allò més bé en el dia a dia de la botiga. Recorde que un dia va vindre una dona que volia posar un cartell en el cristall de la porta de Ca l'Olier."Es de un perrito que se ha perdido". Jo sense inmutar-me li vaig dir: "¿Usted cree que el perrito lo leerá?". La dona es va quedar a quadres!


D: Seguirà la tradició familiar de Ca l’Olier quan decidisques deixar de treballar?

A: Vénen temps difícils; més encara! M'agradaria molt que la meua família ho portara endavant. Encara em queden uns anys de treballar. Tot ho passarem. Els joves ja van ocupant parcel·les dins del negoci. Tenim l'estanc informatitzat; ahi jo em perd, és Artur Jr qui gestiona. Jo no alcance més enllà del "Me Gusta" del Face!

D: Si vols afegir alguna cosa més, ara és el moment.

A: Voldria dir que les portes de Casa l'Olier,la Casa Blava estan obertes per a tots i totes. Done gràcies per la confiança al llarg de tants anys. Un record per a tots els Oliers que ja no estan. I a ma mare Maria i als meus germans i germanes; d'ells ho he aprés tot.

D: Moltes gràcies per haver compartit el teu temps amb nosaltres. Només queda dir que tingueu un feliç centenari.

A: Gràcies per deixar que escriga al Diari!


3 comentaris:

  1. M'ha agradat l'entrevista. Amb les respostes d'Arturo, hem aprés, temes guardats de casa l'OLIER

    ResponElimina
  2. Enhorabona Artur, molt bona l'entrevista un 10, vixca el Mareny sempre m'ha agradat este poble.

    Salutacions!

    ResponElimina
  3. Casa L´Olier ha estat sempre un referent geogràfic i especial al Mareny. Per a algunes, com jo, passar la placeta per anar a jugar va ser el primer signe de llibertat.I comprar els "Bony",o els
    "Tigreton" i el "Tulicrem" per berenar, mirant aquell taulell alt on no arribaven ni les mans per pagar.Després els primers cigarrets,l´ampliació del comerç,menjar pipes a la farola de la placeta...I sempre la vida passant per davant d´eixos vidres. Casa LÓlier- La Casa Blava és un poc casa de tots.

    ResponElimina

Tot aquell comentari que continga insults o males formes serà esborrat.